• Imprimeix

Línia R13

Barcelona Estació de França - Lleida per Valls

Origen – destinació

L’R13 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya connecta Barcelona amb Lleida, passant per Valls.


Principals estacions

  • Barcelona - Passeig de Gràcia
  • Barcelona - Sants
  • Sant Vicenç de Calders
  • Valls
  • La Plana - Picamoixons
  • Montblanc
  • Les Borges Blanques
  • Tàrrega
  • Lleida - Pirineus

Nombre de trens per sentit i dia

L’R13 té dos recorreguts. El primer arriba a Lleida des de Barcelona amb serveis regionals o Catalunya Exprés. El segon, més curt, dóna servei entre Sant Vicenç de Calders i la Plana - Picamoixons amb serveis regionals exclusivament.


Nombre de circulacions

Mitjana en dia feiner (dl-dv)

Total setmanal

Barcelona – Estació de França / Lleida (per Valls)

Lleida – Pirineus / Barcelona - Estació de França

3 21

La Plana – Picamoixons / Sant Vicenç de Calders

4 28

Barcelona - Estació de França / Lleida - Pirineus

2 14

Sant Vicenç de Calders / La Plana - Picamoixons

4 28

Per conèixer el detall, consulteu horaris i itineraris.

Trens

Actualment a l’R13 circulen trens de les sèries 470 i 448.

L’R13 en xifres

Longitud de la línia: 169 km
Nombre d’estacions: 38
Mitjana de circulacions en dia feiner: 18

La línia regional R13, que enllaça Barcelona amb Valls i Lleida, té dues seccions molt diferenciades, amb l’estació de la Plana-Picamoixons com a nexe d’unió.

Els seus orígens històrics es remunten al 1881, quan va entrar en servei la secció de Barcelona a Vilanova i la Geltrú del ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB), una peculiar línia construïda segons el model nord-americà, que enllaçava la Ciutat Comtal amb Vilanova i la Geltrú, per mitjà d’un atrevit traçat per la costa, amb nombrosos túnels que creuaven el massís del Garraf, i amb una terminal pròpia a Barcelona, la coneguda estació de Sant Beltran, ubicada al peu de la muntanya de Montjuïc.

La línia del VVB va ser prolongada de Vilanova i la Geltrú a Calafell el 1882. Poc després el traçat s’amplià fins a Valls (1883) i aquell mateix any també entrà en servei una nova prolongació fins a Picamoixons. De tota manera, l’enllaç amb la línia de Lleida a l’estació de la Plana-Picamoixons no es va poder realitzar fins al 1885.

La segona secció de la línia, des de Picamoixons fins a Lleida, era molt més antiga, ja que pertanyia al ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona (LRT). La construcció d’aquest tram es va allargar durant molts anys (vegeu línia R14) i la darrera secció entre Juneda i Lleida no va ser inaugurada fins al 1879.

Amb el pas dels anys els dos traçats van passar a dependre de noves companyies i van ser progressivament modernitzats. Entre els fets clau cal esmentar la construcció de dos enllaços inaugurats el 1887, tant el de Sant Vicenç de Calders (enllaç directe amb la línia de Tarragona) com el ramal de Can Tunis a la Bordeta, que permetia la connexió amb la nova rasa del carrer d’Aragó i l’arribada fins a l’estació de França. Més endavant, la línia del Garraf es va dotar de doble via i s’integrà dins la xarxa catalana de la companyia MZA. El 1941 la línia passà a dependre de la companyia estatal Renfe, però la seva veritable modernització no arribà fins al 1956, quan s’electrificà una primera secció entre Barcelona i Sant Vicenç de Calders, encara que la tracció elèctrica no s’instal·là a tot el traçat fins les següents dècades.

Data d'actualització:  26.11.2010